Hi ha moments en què mirem enrere i comencem a comptar. Els anys que vam passar en una relació que no ens feia bé, el temps dedicat a una feina que no volíem, tot allò que vam ajornar mentre cuidàvem altres persones, una decisió que ens va portar per un camí que ara no hauríem triat o simplement una etapa sencera en què sentim que no vam viure com hauríem volgut. I aleshores el passat pot convertir-se en una mena de compte que no sabem com deixar de fer: si hagués marxat abans, si hagués començat quan tenia trenta anys, si no hagués tingut tanta por, si hagués sabut el que sé ara. El dolor no és només per allò que va passar, sinó també per totes les vides que imaginem que hauríem pogut tenir. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen dir-te que no has perdut temps si tu sents que sí. Hi ha anys que podem lamentar i decisions que avui prendríem d’una altra manera. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb poder mirar aquella història sense obligar-nos a convertir-la en una lliçó positiva, però també sense explicar-la únicament des de la persona que som avui. Què sabies aleshores? Què podies fer? Què no podies imaginar encara? Què et retenia? Què necessitaves? Què vas sostenir durant aquells anys? L’escriptura guiada ens permet tornar al passat amb preguntes diferents i descobrir que comprendre una etapa no significa justificar-la. Significa poder explicar-nos-la sencera perquè allò que no vam fer aleshores no continuï decidint també què ens permetem fer ara.
Un Relat Sanador dura tres mesos perquè hi ha històries que necessiten temps per deixar de ser una única frase repetida contra nosaltres mateixes: vaig perdre deu anys, vaig arribar massa tard, ja hauria d’haver-ho fet. Durant el recorregut ningú interpreta els teus textos ni et diu com hauries de mirar el passat, i no necessites saber escriure ni voler fer literatura. El llenguatge serveix per llegir-te, entendre’t i recuperar la possibilitat de construir una narració pròpia sobre allò que has viscut. Si mires enrere i sents que hi ha massa temps que no pots recuperar però no saps què necessites fer amb aquesta sensació, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com pensem el temps i les oportunitats forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè no totes les persones han disposat de les mateixes possibilitats per decidir sobre la seva vida, i és també una part del compromís del Relat Sanador: no podem parlar de decisions individuals sense mirar també les condicions familiars, econòmiques, socials i culturals en què aquestes decisions van ser preses. Potser hi ha temps que no tornarà. Potser hi ha coses que ja no podràs fer exactament com les hauries fet aleshores. Sanar no necessita negar aquesta realitat. Però la vida que no vas viure no ha de quedar-se també amb la que encara tens. No pots decidir de nou què vas fer fa deu o vint anys. Encara pots començar a preguntar-te què vols fer amb el temps que és teu ara.
