No sempre sabem posar nom al que ens passa. Podem notar que estem diferents, més cansades, enfadades, inquietes o desconnectades, podem sentir que alguna cosa dins nostre necessita atenció i, tanmateix, quan intentem explicar-la només aconseguim dir «no sé què em passa». De vegades ni tan sols hi ha una experiència concreta que puguem assenyalar. S’han acumulat petites coses, hem travessat canvis, hem cuidat massa, hem callat durant molt de temps o simplement fa mesos que funcionem sense aturar-nos a preguntar-nos com estem. Llavors busquem una paraula que ho resumeixi tot: tristesa, ràbia, por, cansament, angoixa. Posar nom pot ajudar, però una paraula no sempre explica una història sencera. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita parteixen precisament d’aquí: no necessites saber exactament què et passa per començar a escoltar-te. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb la possibilitat d’utilitzar el llenguatge no només per explicar a les altres persones què sentim, sinó també per descobrir-ho nosaltres mateixes. L’escriptura guiada pot convertir aquest «no ho sé» en una conversa. Què estic vivint? Què em dic quan alguna cosa em fa mal? Què necessito? Què estic intentant no mirar? Quines paraules apareixen quan intento comprendre’m? Ningú interpreta les teves emocions ni et diu què signifiquen, perquè un Relat Sanador no parteix de la idea que una altra persona sàpiga més que tu sobre la teva pròpia vida. Et proposa preguntes perquè puguis començar a llegir-te i trobar les teves respostes.
Per això no necessites arribar al Relat Sanador amb una història clara ni saber què vols resoldre. Tampoc necessites saber escriure, trobar paraules boniques ni construir un relat ordenat. Durant tres mesos avances de manera íntima i autònoma a través d’una conversa guiada en què cada classe continua l’anterior i pots donar temps a les preguntes perquè vagin trobant el seu lloc. Si saps que alguna cosa necessita atenció però encara no aconsegueixes identificar què és, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació per començar des d’allò que sí que pots reconèixer ara. Aquesta confiança en la capacitat de cada persona per narrar-se sosté també el Relat Social, el llegat del Campus, perquè poder posar paraules a allò que vivim també ens permet reconèixer experiències que sovint han quedat sense veu, i forma part del compromís del Relat Sanador, que entén el benestar i la pau com una manera de mirar-nos, parlar-nos i escoltar-nos, per dins i per fora. No saber què sents no significa que no estiguis sentint. Potser simplement ningú t’ha ensenyat que també podem aprendre a conversar amb nosaltres mateixes. No necessites trobar immediatament una paraula capaç d’explicar-ho tot. Pots començar amb una pregunta, després una altra, i deixar que a poc a poc apareguin les teves pròpies paraules. Comprendre’t no consisteix necessàriament a trobar l’etiqueta correcta. Consisteix a aprendre a escoltar-te fins que puguis reconèixer-te en allò que et dius.
