De vegades les coses estan bé i, precisament per això, comencem a preocupar-nos. La feina funciona, una relació està tranquil·la, les persones que estimem estan bé o simplement fa uns dies que no hi ha cap problema important, però nosaltres no acabem de descansar. Pensem què podria passar, interpretem qualsevol canvi com un possible senyal, ens preparem mentalment per a males notícies o tenim aquella sensació difícil d’explicar que diu «això no pot durar». Pot semblar pessimisme, però moltes vegades té una història. Si hem viscut una etapa en què els problemes arribaven un darrere l’altre, si una cosa que semblava segura es va trencar de sobte, si hem hagut d’estar molt pendents del que passava al nostre voltant o si alguna vegada la vida va canviar sense que ho veiéssim venir, anticipar-nos pot haver estat una manera d’intentar protegir-nos. Si penso abans en tot el que pot anar malament, potser no em tornarà a agafar desprevinguda. El problema és que podem acabar pagant avui per una cosa que encara no ha passat. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen convèncer-te que no passarà res dolent. Ningú pot prometre això. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb poder comprendre què intenta fer aquesta por per tu. De què t’està intentant protegir? Quan vas començar a preparar-te sempre per al pitjor? Què creus que aconsegueixes anticipant-lo? Què et costa permetre’t quan les coses estan bé? Quina diferència hi ha entre estar atenta al que passa i viure reaccionant al que podria passar? L’escriptura guiada permet escoltar aquesta por sense haver d’obeir-la ni discutir-hi constantment. Perquè abans d’intentar deixar de tenir por potser necessites comprendre per què una part de tu continua pensant que estar alerta és l’única manera d’estar segura.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu que has de pensar en positiu. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir com has après a anticipar els problemes, reconèixer què pertany al que està passant ara i què continua responent a experiències anteriors, i començar a recuperar espai per viure també els moments en què no hi ha res que hagis de resoldre. Si fins i tot quan les coses van bé et costa relaxar-te perquè una part de tu continua esperant que alguna cosa torni a anar malament, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La possibilitat de sentir-nos segures forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè no totes les persones han viscut amb la mateixa estabilitat ni han tingut el mateix accés a entorns segurs, recursos, drets o xarxes que permetin abaixar la guàrdia, i aquesta mirada forma part del compromís del Relat Sanador, que entén la pau i el benestar no només com una responsabilitat individual, sinó també com una construcció col·lectiva. Potser tornaran a passar coses difícils. Formen part de qualsevol vida i no podem preparar-nos per totes. Però anticipar el dolor no sempre ens protegeix del dolor futur; de vegades només fa que també ocupi el temps en què encara no ha arribat. Recuperar el present no significa confiar que tot sortirà bé. Pot significar deixar que, quan alguna cosa està bé, també pugui estar bé abans que la por decideixi com acabarà.
