Dir que no sembla una cosa senzilla fins que ho hem de fer. Sabem que alguna cosa ens incomoda, que estem acceptant massa, que una relació ens exigeix més del que podem donar o que necessitem espai i, tanmateix, quan arriba el moment de posar un límit apareixen immediatament altres veus: potser soc egoista, potser exagero, no vull fer mal, podria aguantar una mica més, què pensaran de mi. Moltes vegades el problema no és que no sapiguem on és el nostre límit. El sentim perfectament. El problema és tot allò que ens expliquem quan intentem respectar-lo. Podem haver après que cuidar significa estar sempre disponibles, que estimar algú implica cedir, que ser bona persona és no molestar o que les nostres necessitats poden esperar si les d’una altra persona semblen més importants. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no t’ensenyen una llista de límits correctes ni et diuen quan t’has d’allunyar, quedar, parlar o dir que no. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb una cosa anterior: aprendre a escoltar-te per reconèixer què necessites tu, què passa dins teu quan intentes expressar-ho i quines històries apareixen per convèncer-te que no tens dret a fer-ho. L’escriptura guiada permet aturar aquesta conversa i veure-la davant nostre, distingir entre allò que desitgem i allò que creiem que hauríem de desitjar, entre la nostra pròpia veu i totes les expectatives que hem anat incorporant. Perquè posar un límit no comença quan aconseguim pronunciar un no. Comença molt abans, quan reconeixem que allò que sentim també mereix ser escoltat.
Un Relat Sanador és un recorregut íntim i autònom de tres mesos perquè canviar la manera com ens parlem no passa completant uns quants exercicis. Cada classe continua la conversa de l’anterior i ens permet aprofundir sense que ningú interpreti els nostres textos ni decideixi per nosaltres quina hauria de ser la resposta. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè és una eina que totes tenim i que pot ajudar-nos a conversar amb nosaltres mateixes d’una manera molt més profunda. Si sents que necessites escoltar-te i protegir millor allò que necessites però no saps des d’on començar, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut s’acosta més al teu moment. Aquesta manera d’entendre les nostres relacions sosté també el Relat Social, el llegat del Campus, perquè el respecte cap a les altres persones no hauria de construir-se sobre l’abandonament d’una mateixa, i forma part del compromís del Relat Sanador, que defensa una manera de relacionar-nos basada en l’escolta, la dignitat i el benestar. Aprendre a posar límits no significa deixar de cuidar, tornar-nos inflexibles ni pensar únicament en nosaltres. Pot significar aprendre a incloure’ns també en allò que cuidem. Escoltar quan alguna cosa ens fa mal, reconèixer quan ja no podem més i permetre’ns dir-ho sense convertir immediatament la nostra necessitat en culpa. Ningú pot dir-te quins han de ser els teus límits. Però pots aprendre a escoltar-te prou per començar a reconèixer-los tu.
