Podem haver fet moltes coses que semblaven correctes i arribar igualment a un lloc que no reconeixem. Potser tenim la feina que havíem buscat, una família, una casa, una relació o una vida que des de fora sembla funcionar i, tanmateix, hi ha una pregunta que cada vegada costa més ignorar: això era el que jo volia? Altres vegades la distància és molt més evident. Havíem imaginat que tindríem fills i no els hem tingut, que compartiríem la vida amb algú i estem soles, que faríem una determinada feina, viuríem en un altre lloc, tindríem més estabilitat o seríem una persona diferent de la que som ara. No necessàriament odiem la nostra vida. De vegades fins i tot estimem moltes de les coses que hi ha i alhora sentim dolor per les que no hi són. I això pot resultar difícil d’explicar perquè sembla que hauríem d’estar agraïdes pel que tenim o perquè pensem que reconèixer una decepció significa menysprear tot allò que sí que hem construït. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen substituir aquesta vida per una altra ni trobar ràpidament un nou projecte que torni a donar sentit a tot. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb poder mirar la distància entre la vida imaginada i la vida viscuda sense haver de negar-ne cap de les dues. Què esperaves? D’on venia aquella expectativa? Què has perdut realment? Què sí que has trobat i no havies imaginat? Què continua sent important per a tu? L’escriptura guiada obre un espai perquè aquestes preguntes puguin existir juntes i perquè no hagis de decidir immediatament si la teva vida ha estat un èxit o un fracàs. Una vida és molt més complexa que això, i poder explicar-te-la amb les teves pròpies paraules pot ser el primer pas per deixar de comparar-la constantment amb aquella que un dia vas imaginar.
Durant tres mesos, un Relat Sanador et proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni decideix què hauries de canviar. No necessites saber escriure ni voler fer literatura: utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir-te, reconèixer les expectatives amb què has mesurat la teva història i començar a preguntar-te quines encara són teves. Si sents que la teva vida s’ha allunyat molt d’allò que esperaves i no saps des d’on començar a mirar aquesta distància, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La vida que imaginem tampoc neix únicament de nosaltres i per això aquesta pregunta forma part del Relat Social, el llegat del Campus: també aprenem com se suposa que hauria de ser una vida bona, a quina edat hauríem d’haver aconseguit determinades coses i quines formes de viure mereixen ser reconegudes, i aquesta mirada és també al centre del compromís del Relat Sanador, perquè poder explicar-nos des de nosaltres mateixes implica també qüestionar els relats que ens han explicat sobre com hauríem de viure. Potser la teva vida no és la que volies fa vint anys. Però tu tampoc ets exactament la persona que la va imaginar. No es tracta d’obligar-te a estimar tot el que tens ni de renunciar al que encara desitges. Es tracta de poder tornar a preguntar-te, des d’aquí i des d’ara, què vols conservar, què necessites deixar anar i què encara vols construir. La història que havies imaginat potser no passarà. La que estàs vivint, en canvi, encara no està acabada.
