Hi ha coses que, abans d’aconseguir-les, ens semblaven enormes i que, un cop aconseguides, deixen de semblar-nos importants. Acabem uns estudis i pensem que era el que tocava. Superem una etapa molt difícil i ens diem que no teníem cap altra opció. Traiem endavant una família, aprenem una professió, construïm un projecte, marxem d’una relació que ens feia mal, comencem de nou en un altre lloc o fem una cosa que durant anys ens havia fet por i, al cap de poc temps, incorporem aquell esforç a la normalitat. Si algú ens felicita, responem que tampoc n’hi ha per tant, que vam tenir sort, que ens van ajudar o que qualsevol persona ho hauria fet. Potser és cert que vam tenir ajuda i sort. Reconèixer un assoliment no significa atribuir-nos tot el mèrit ni explicar la vida com una successió de victòries individuals. Però si només mirem el que encara ens falta, podem acabar vivint en una història en què tot el que aconseguim desapareix tan bon punt ho aconseguim. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen fer una llista d’èxits per convèncer-te que ets extraordinària ni convertir la vida en una competició amb tu mateixa. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder mirar la teva història sense esborrar sistemàticament les coses que has sostingut, après, construït o travessat. Què et semblava difícil fa cinc anys que avui fas amb naturalitat? Quines decisions van necessitar coratge? Què has après a fer? Quines situacions has pogut sostenir? Què reconeixeries com un assoliment si ho hagués fet una altra persona? L’escriptura guiada permet recuperar el procés que queda ocult darrere del resultat i recordar que moltes coses que avui et semblen normals només ho són perquè un dia vas haver d’aprendre a fer-les.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu de què hauries de sentir-te orgullosa. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis reconstruir el camí que has fet, les dificultats que has travessat, les ajudes que has rebut i també els recursos que tu has posat en joc, sense necessitat d’exagerar-los ni de treure’ls importància. Si mires la teva vida i et resulta molt més fàcil veure tot el que encara no has aconseguit que reconèixer allò que ja has fet, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com definim què és un assoliment forma part també d’El llegat del Campus, perquè socialment reconeixem molt més algunes fites que d’altres i sovint queden invisibles les cures, les supervivències, els aprenentatges, les feines no remunerades i moltes formes de sostenir una vida que també requereixen capacitat i esforç, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa el dret de totes les persones a explicar la seva història des d’una mesura que no depengui només dels models convencionals d’èxit. No tot el que has fet ha estat extraordinari. No cal que ho sigui. Però tampoc tot era inevitable. Entre pensar que ho has fet tot sola i pensar que no has fet res hi ha una història molt més interessant: la de totes les coses que has pogut fer amb les circumstàncies, les persones, els recursos i les capacitats que tenies. Aquesta història també és teva. I també mereix ser explicada.
