Podem arribar a un moment de la vida i preguntar-nos com hem arribat fins aquí. No necessàriament perquè tot vagi malament. Potser tenim una feina, una família, responsabilitats, persones que estimem i una vida que des de fora sembla perfectament coherent. Però hi ha una sensació difícil d’explicar: fa molt de temps que anem fent el que tocava fer i no sabem exactament en quin moment vam deixar de preguntar-nos si també era el que volíem. Una decisió en va portar una altra. Vam acceptar una feina perquè necessitàvem diners, vam continuar en una ciutat perquè hi havia la família, vam assumir unes cures perquè algú havia de fer-ho, vam adaptar els horaris, vam ajornar projectes, vam respondre a necessitats urgents i, mentrestant, els anys van anar construint una vida. No és necessàriament una vida equivocada. Potser moltes de les coses que conté les hem triat i les estimem. Però podem sentir que nosaltres hi apareixem sobretot com la persona que sosté, resol, acompanya o compleix. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen abandonar la vida que tens ni començar de zero per trobar una suposada vida autèntica. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder mirar la vida que ja existeix i preguntar-te on ets tu dins d’ella. Quines coses has triat? Quines vas acceptar perquè en aquell moment semblaven l’única possibilitat? Quines continuaries triant avui? Què has anat ajornant? En quins espais de la teva vida et reconeixes? En quins només compleixes una funció? L’escriptura guiada permet fer aquestes preguntes sense haver de convertir immediatament les respostes en grans canvis. De vegades recuperar una vida pròpia comença molt abans de canviar res: comença quan tornes a considerar-te una de les persones que aquesta vida també ha de tenir en compte.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu quina vida hauries de viure. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir les decisions, les obligacions, els afectes i les renúncies que han anat construint la teva història i tornar a ocupar-hi el lloc de narradora, no només el de personatge que respon al que va passant. Si tens la sensació que la teva vida està plena de coses i persones importants però et costa trobar-hi un espai que sentis realment teu, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La possibilitat de sentir que la pròpia vida ens pertany forma part també d’El llegat del Campus, perquè les nostres decisions no es prenen fora de les responsabilitats de cura, les condicions econòmiques, el gènere, la classe, la família o les oportunitats que hem tingut, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa el dret de totes les persones a recuperar una veu pròpia sense negar les realitats que condicionen les seves vides. Potser no vols una altra vida. Potser vols aquesta, però necessites tornar-hi a entrar d’una manera diferent. Potser hi ha coses que no pots canviar i d’altres que descobriràs que sí. Recuperar la sensació que la teva vida et pertany no significa poder decidir-ho tot. Significa que, entre totes les necessitats, obligacions i veus que han anat explicant què havies de fer, la teva torni a tenir un lloc des d’on poder dir: aquesta és també la meva vida.
