Podem arribar a conèixer molt bé les emocions de les persones que ens envolten i, en canvi, tenir dificultats per reconèixer les nostres. Sabem que algú està preocupat abans que ens ho digui, notem immediatament si una persona està enfadada, intuïm quan necessita espai o companyia i adaptem el que fem al que està passant al nostre voltant. Potser aquesta capacitat ens ha estat molt útil. Potser vam créixer en una casa on era important saber de quin humor estava algú abans de parlar, hem cuidat altres persones durant molts anys, hem viscut relacions en què evitar el conflicte era prioritari o simplement ens hem acostumat a preguntar «com estàs?» molt més sovint que «com estic?». Amb el temps pot passar una cosa estranya: entrem en una situació sentint-nos tranquil·les i en sortim angoixades sense saber ben bé què ha canviat; algú està trist i nosaltres sentim que hem de fer alguna cosa; una persona s’enfada i immediatament revisem què hem fet malament. Les emocions dels altres comencen a ocupar tant d’espai que ens costa saber on acaben elles i on comencem nosaltres. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar de ser sensible al que senten les altres persones ni protegir-te de qualsevol emoció aliena. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb recuperar una pregunta molt senzilla que potser fa temps que no pots respondre amb facilitat: què em passa a mi? Què senties abans d’aquesta conversa? Què ha canviat després? Quan algú està malament, què sents tu i què imagines que hauries de sentir? Quines emocions et permets tenir encara que incomodin una altra persona? L’escriptura guiada permet alentir aquesta barreja i començar a distingir les emocions sense haver de jutjar-les ni resoldre-les.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni t’explica què hauries de sentir. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis observar què et passa, donar nom a coses que potser fins ara només notaves al cos o en la manera com reaccionaves i recuperar un espai interior que no depengui constantment de l’estat emocional de les persones que tens al voltant. Si et costa saber què sents perquè estàs molt pendent del que senten els altres, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com aprenem a ocupar-nos de les emocions dels altres forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè la cura emocional tampoc es distribueix de manera neutral i hi ha persones educades des de molt petites per anticipar, apaivagar i sostenir el que sent tothom al seu voltant, i aquesta mirada forma part del compromís del Relat Sanador, que defensa relacions en què escoltar les altres persones no impliqui deixar d’escoltar-nos a nosaltres mateixes. Distingir el que sents tu del que sent algú altre no significa tornar-te indiferent. Pots continuar percebent el dolor, la por o la tristesa d’una persona i ser al seu costat. La diferència és que ja no necessites convertir automàticament aquella emoció en una responsabilitat teva. L’altra persona pot estar trista i tu no haver fet res malament. Pot estar enfadada i tu continuar pensant que la teva decisió és correcta. Pot tenir por i tu no haver de tenir-ne també. Escoltar-te no significa deixar d’escoltar els altres. Significa recordar que, entre totes les veus que perceps tan bé, n’hi ha una que també necessita que li preguntis com està: la teva.
