De vegades algú ens pregunta què volem i no sabem què respondre. No es tracta d’una gran decisió. Pot ser què ens ve de gust fer aquest cap de setmana, on voldríem anar de vacances, què necessitem en una relació o com ens agradaria que fos la nostra vida d’aquí a uns anys. La resposta que apareix primer és sovint una altra pregunta: què volen els altres? Què és possible? Què seria més pràctic? Què causarà menys problemes? Què s’espera de mi? Adaptar-nos no és necessàriament dolent. Conviure significa negociar, cedir, tenir en compte les necessitats de les persones que estimem i acceptar que no podem fer sempre exactament el que voldríem. Però quan aquesta adaptació es converteix en la manera habitual de decidir, podem acabar desenvolupant una capacitat extraordinària per saber què convé a tothom i una dificultat enorme per respondre una pregunta aparentment senzilla: i jo, què vull? Potser fa molt de temps que no ens la fem. Potser ens sembla egoista. Potser sabem què no volem però encara no sabem què voldríem en lloc d’això. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen descobrir una suposada veritat amagada sobre qui ets ni començar a fer sempre el que et vingui de gust. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb recuperar l’espai en què aquesta pregunta pugui existir. Què voldries si no haguessis de respondre immediatament si és possible? Quines coses has deixat de desitjar perquè pensaves que no podrien passar? Quan algú et pregunta què prefereixes, quant trigues a mirar primer què prefereix l’altra persona? Què t’agradava abans de començar a pensar tant en allò que convenia? L’escriptura guiada permet explorar els desitjos sense haver de convertir-los immediatament en decisions. Perquè saber què vols no significa que hagis de fer-ho. Significa que tu també puguis formar part de la conversa abans de decidir.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu què hauries de voler. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir els teus desitjos, les renúncies que has fet, les decisions que has pres i les veus que has anat incorporant fins a començar a distingir què esperen els altres de tu i què voldries tu si poguessis escoltar-te sense haver de justificar-te immediatament. Si tens la sensació que saps molt bé què necessita tothom però et costa respondre què vols tu, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La possibilitat de desitjar i decidir sobre la pròpia vida forma part també d’El llegat del Campus, perquè no totes les persones han estat educades amb el mateix dret a preguntar-se què volen ni han tingut les mateixes possibilitats materials i socials de perseguir els seus desitjos, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa que cada persona pugui recuperar la seva veu sense ignorar les condicions reals en què viu. Potser descobriràs que vols coses incompatibles, coses que ara no pots tenir o coses que poden decebre algú. També pots descobrir que alguns desitjos canvien tan bon punt els mires de prop. No passa res. Saber què vols no és signar un contracte amb tu mateixa. És deixar de donar per fet que els teus desitjos només poden aparèixer després d’haver resolt els de tothom. Abans de decidir què faràs, tens dret a saber què voldries.
