Podem mirar enrere i començar a comptar anys. Els anys que vam passar en una relació que no ens feia bé, en una feina que odiàvem, cuidant una persona, intentant que alguna cosa funcionés, esperant que algú canviés, sense atrevir-nos a prendre una decisió o simplement vivint d’una manera que avui ja no reconeixem com a nostra. De sobte no pensem només «això no va sortir com jo volia», sinó «he perdut cinc anys», «n’he perdut deu», «hauria pogut començar abans». I com més temps ha passat, més dolorosa pot ser la pregunta sobre què hauríem fet amb tots aquells anys si haguéssim sabut el que sabem ara. Podem imaginar una vida paral·lela en què vam marxar abans, vam estudiar una altra cosa, vam tenir fills, no els vam tenir, vam canviar de ciutat, vam començar aquell projecte o vam conèixer abans la persona que som avui. Però aquella vida només pot existir construïda des del present, amb una informació que la persona que érem aleshores no tenia. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen dir-te que no has perdut cap temps si tu sents que sí. Pot haver-hi anys que hauries volgut viure d’una altra manera i coses que ja no podràs recuperar. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb poder mirar aquella etapa amb més preguntes que el simple recompte dels anys. Què estava passant mentre tu encara no podies marxar, decidir o canviar? Què esperaves? Què no sabies? Què necessitaves? Quines coses vas sostenir? Què vas anar descobrint fins que vas poder arribar al lloc des d’on avui mires enrere? L’escriptura guiada no converteix els anys difícils en anys necessaris ni obliga a trobar una lliçó en tot el que hem viscut. Permet explicar-los sencers perquè no quedin reduïts únicament a la frase «vaig perdre el temps».
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni intenta convèncer-te que tot passa per alguna raó. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis tornar a llegir aquells anys des de la persona que els va viure, entendre què hi havia realment dins d’aquella etapa i començar a separar el dolor pel temps que ja no tornarà de la possibilitat de decidir què vols fer amb el temps que encara tens. Si mires enrere i et costa deixar de pensar que hauries d’haver canviat la teva vida molt abans, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com pensem el temps i allò que hauríem d’haver aconseguit a cada edat forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè vivim envoltades de calendaris socials sobre quan hauríem d’haver trobat parella, construït una família, consolidat una feina, canviat de vida o complert determinats objectius, i aquesta mirada forma part del compromís del Relat Sanador, que defensa que totes les persones puguin explicar la seva història sense haver de mesurar-la només amb els ritmes que socialment s’esperaven d’elles. Potser sí que hi ha temps que voldries recuperar i no podràs fer-ho. No cal negar aquesta pèrdua. Però hi ha una paradoxa dolorosa: podem sentir que hem perdut deu anys i passar els cinc següents castigant-nos per haver-los perdut. El passat ja té els anys que té. El present encara no. I potser sanar aquesta història no significa arribar a pensar que no vas perdre temps, sinó impedir que el dolor pel temps perdut continuï decidint què fas amb el que encara és teu.
