Pots haver fet moltes coses bé i continuar sentint que no n’hi ha prou. Algú et felicita i penses que tampoc n’hi ha per tant. Aconsegueixes una cosa que volies i gairebé immediatament mires què et falta. Et compares amb persones que et semblen més segures, més capaces, més interessants, més estimades o més felices i sempre trobes alguna prova que confirma una idea que potser fa molt de temps que t’acompanya: jo no soc prou. No prou bona mare, prou bona professional, prou atractiva, prou intel·ligent, prou valenta, prou interessant, prou forta. El problema és que «prou» no té una mesura estable. Cada vegada que arribes al lloc on pensaves que finalment et sentiries bé amb tu mateixa, la línia es mou una mica més. Potser perquè aquesta sensació no va començar amb allò que estàs intentant aconseguir ara. Potser vas créixer comparant-te, vas rebre més correccions que reconeixement, algú important per a tu et va fer sentir insuficient o vas aprendre que per ser estimada havies de complir determinades expectatives. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen repetir-te que ets meravellosa fins que t’ho creguis ni substituir una veu negativa per frases positives. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb una pregunta més profunda: qui parla quan et dius que no ets prou? Què hauries d’aconseguir perquè finalment ho fossis? Qui va posar aquesta mesura? Què passa quan la compleixes? L’escriptura guiada permet començar a escoltar una frase que potser has repetit tantes vegades que ja sembla una veritat i descobrir la història que hi ha darrere. No per convèncer-te d’una versió millor de tu mateixa, sinó perquè puguis tornar a decidir amb quines paraules vols mirar-te.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni decideix quin valor tens. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir la manera com et parles, reconèixer les veus que has anat incorporant i començar a distingir-les de la teva. Si fa molt de temps que sents que no ets prou bona, facis el que facis, i no saps des d’on començar a mirar aquesta sensació, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com aprenem a valorar-nos forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè les mesures amb què ens jutgem no són només personals: vivim envoltades de jerarquies, models, exigències i ideals sobre com hauríem de ser, quin cos hauríem de tenir, què hauríem d’haver aconseguit o com hauria de ser una vida valuosa, i aquesta mirada forma part també del compromís del Relat Sanador, que defensa la dignitat de les persones i la possibilitat que cadascuna recuperi el dret d’explicar-se amb les seves pròpies paraules. Potser no necessites convertir-te en una persona que pensa que ho fa tot bé. Pots equivocar-te, tenir límits, no saber coses i voler canviar-ne d’altres. El que potser pots deixar de fer és convertir cadascuna d’aquestes coses en una prova que tu, sencera, no ets prou. No et volem ensenyar a pensar millor de tu. Volem ajudar-te a escoltar qui t’ha ensenyat a pensar que havies de demostrar constantment que mereixies ser prou.
