No sempre ens abandonem d’una manera evident. De vegades ho fem a través de petites decisions que semblen perfectament raonables. Avui no tinc temps. Això ja ho faré més endavant. Ara hi ha algú que em necessita més. Quan passi aquesta època ja descansaré. Primer resoldré això i després pensaré en mi. I pot passar un dia, un mes o molts anys fins que descobrim que aquell «després» no ha arribat mai. Hem continuat fent coses, cuidant persones, treballant, resolent problemes i sostenint tot allò que calia sostenir, però ens hem anat convertint en l’última persona de la llista. Potser fins i tot ens costa saber què significaria cuidar-nos perquè immediatament pensem en descansar més, menjar millor, fer exercici o reservar-nos una estona, quan la pregunta pot ser molt més profunda: en quin moment vaig començar a pensar que jo podia esperar sempre? Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen una rutina d’autocura ni una nova llista de coses que hauries de fer bé. Convertir cuidar-te en una altra obligació podria acabar reproduint exactament el mateix problema. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb tornar a escoltar la conversa que mantens amb tu mateixa. Què necessites i quant trigues a donar-te permís per necessitar-ho? Què passa quan les teves necessitats entren en conflicte amb les d’una altra persona? Què consideres prou important per aturar-te? Quan va ser l’última vegada que vas prendre una decisió tenint-te també en compte? L’escriptura guiada permet mirar aquestes preguntes sense convertir-les immediatament en instruccions i començar a descobrir no només què podries fer per cuidar-te, sinó per què has anat deixant de considerar-te una persona que també mereix ser cuidada per tu.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu com hauries de viure. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir-te, reconèixer les necessitats que has anat ajornant i tornar a donar valor a allò que et passa abans que sigui imprescindible atendre-ho. Si sents que portes molt de temps ocupant-te de tot menys de tu i no saps per on començar a recuperar aquest espai, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com distribuïm les cures forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè no totes les persones han estat educades igual per considerar legítimes les seves necessitats ni totes disposen del mateix temps, diners, suport o possibilitats per cuidar-se, i aquesta mirada és també al centre del compromís del Relat Sanador, perquè el benestar no pot convertir-se en una responsabilitat individual que ignori les condicions en què vivim. Tornar a cuidar-te no significa deixar de cuidar les persones que estimes ni començar a posar-te sempre per davant de tothom. Pot significar una cosa menys espectacular i molt més profunda: deixar de desaparèixer de les teves pròpies decisions. Preguntar-te també com estàs, què necessites, què pots sostenir i què ja no. No has de convertir-te en el centre de tot. Però potser sí que pots tornar a formar part de la teva pròpia vida.
