De vegades una etapa difícil s’acaba i esperem que, quan finalment puguem descansar, tornin també les ganes. Però no sempre passa així. Potser ja no hi ha aquella urgència que ens ocupava cada dia, hem sortit d’una relació complicada, ha acabat un període de cures, hem resolt un problema que ens preocupava molt o simplement les coses estan una mica millor, però quan intentem pensar què ens faria il·lusió no apareix gaire res. Abans teníem projectes, fèiem plans, ens interessaven coses, imaginàvem viatges o esperàvem amb ganes determinats moments. Ara podem continuar fent la nostra vida i, tanmateix, sentir que alguna cosa s’ha apagat. I aquesta falta d’il·lusió pot preocupar-nos especialment perquè sembla confirmar que l’etapa difícil encara ens ha pres una cosa més. Potser intentem recuperar les aficions d’abans, tornar a veure les mateixes persones o obligar-nos a fer plans perquè pensem que així tornarem a ser nosaltres. Però és possible que la persona que ha de tornar a il·lusionar-se ja no sigui exactament la mateixa que va entrar en aquella etapa. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen pensar en positiu ni fer una llista de coses que haurien de fer-te feliç. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder començar per una pregunta més petita: què et desperta alguna cosa ara? Què et produeix curiositat? Què fas sense haver-t’hi d’obligar? Quines coses que abans t’il·lusionaven ja no vols recuperar? Què t’agradaria provar si no hagués de convertir-se en un projecte important? L’escriptura guiada permet buscar aquestes petites respostes sense exigir que aparegui immediatament una gran passió que torni a donar sentit a tot.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu què t’hauria de fer il·lusió. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis observar què ha canviat després del que has viscut, què continua interessant-te i quins desitjos nous potser encara són tan petits que no els havies considerat importants. Si has sortit d’una etapa difícil i sents que ja no estàs exactament malament però tampoc aconsegueixes tornar a tenir ganes de coses, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La possibilitat d’imaginar un futur forma part també d’El llegat del Campus, perquè tenir espai per desitjar, projectar i crear no depèn només de l’actitud individual, sinó també de les condicions materials, els vincles i els horitzons que una societat permet imaginar, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa el benestar i l’esperança com una construcció personal però també col·lectiva. Potser la il·lusió no tornarà de la mateixa manera que la recordes. Potser no començarà amb un gran projecte ni amb unes ganes enormes de canviar de vida. Pot començar amb una curiositat, una tarda que esperes, una cosa que vols aprendre o una idea que et fa pensar una mica més en demà. No cal que sigui espectacular. Després d’haver passat molt de temps intentant sostenir el present, tornar a desitjar alguna cosa que encara no existeix ja és començar a obrir futur.
