De vegades no sabem dir exactament quan va passar. No hi ha necessàriament un dia en què deixéssim de ser nosaltres mateixes. Potser vam començar a ocupar-nos d’una família, vam passar anys cuidant algú, ens vam adaptar a una relació, vam travessar una malaltia, una pèrdua, una etapa difícil, vam treballar tant que gairebé no quedava res fora de la feina o simplement vam anar responent a tot allò que la vida ens demanava. I un dia ens fem una pregunta que ens desconcerta: on soc jo en tot això? Podem saber perfectament què necessiten les persones que estimem, què hem de fer demà, quines responsabilitats tenim i què s’espera de nosaltres, però no saber què volem, què ens fa il·lusió, què necessitem o fins i tot què pensem sobre coses que abans teníem clares. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita parteixen d’una idea important: potser no t’has de convertir en una altra persona ni recuperar exactament qui eres abans. Potser necessites tornar a escoltar-te. Per què funciona el Relat Sanador té molt a veure amb això: utilitza una eina que totes les persones tenim, el llenguatge, però que gairebé ningú ens ha ensenyat a fer servir per conversar profundament amb nosaltres mateixes. L’escriptura guiada permet aturar durant una estona totes les respostes automàtiques i començar a fer-nos altres preguntes. Què em dic quan penso en mi? Quines paraules són meves i quines he anat incorporant de les persones que m’envolten? Què he deixat de preguntar-me? Què necessito ara? No perquè nosaltres tinguem una resposta sobre qui ets, sinó perquè puguis recuperar el lloc des d’on tornar a respondre tu.
Un Relat Sanador dura tres mesos perquè tornar a escoltar-nos després de molt de temps no consisteix a completar quatre exercicis ni a trobar una frase que ens defineixi. És un recorregut íntim i autònom en què cada classe continua la conversa de l’anterior, ningú interpreta els teus textos i no necessites saber escriure ni voler fer literatura. Si sents que t’has allunyat de tu mateixa però encara no saps exactament què necessites mirar, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació per començar des del lloc on ets ara. Aquesta manera d’entendre la veu pròpia és també al centre del Relat Social, el llegat del Campus, perquè poder explicar-nos amb les nostres paraules no és només una qüestió individual: moltes persones han après a mirar-se des de les expectatives familiars, socials, econòmiques o culturals que les envolten. I forma part també del compromís del Relat Sanador, perquè creiem que la pau i el benestar comencen també per la manera com ens mirem, ens parlem i ens escoltem. Tornar a trobar-te no significa descobrir una versió autèntica de tu que estava amagada en algun lloc esperant que la recuperessis. Has canviat, has viscut coses, has perdut coses i n’has après d’altres. Potser trobar-te significa poder mirar la persona que ets ara sense explicar-la únicament a través de tot allò que ha hagut de fer pels altres, de les coses que li han passat o de qui s’esperava que fos. No volem dir-te qui ets. Volem ajudar-te a recuperar una conversa que sempre t’ha pertangut perquè, a poc a poc, puguis tornar a reconèixer la teva veu quan et preguntes qui ets ara.
