Hi ha una pregunta que acompanya moltes persones durant anys. No és una pregunta sobre tècnica narrativa. No és una pregunta sobre personatges, estructura o diàlegs. És una pregunta molt més íntima i, per a moltes persones, molt més dolorosa.
Per què abandono les novel·les que començo?
La pregunta acostuma a aparèixer després del tercer projecte abandonat. O del quart. O del desè. Apareix quan una persona obre una carpeta antiga i hi troba cent pàgines que havia oblidat. Apareix quan veu una llibreta plena de notes d’una història que mai no va arribar a existir. Apareix quan recorda aquella novel·la que semblava tan important i que avui ja gairebé no reconeix.
Amb el temps, moltes persones acaben construint una explicació molt dura sobre elles mateixes.
Es diuen que no tenen disciplina.
Que no són constants.
Que no tenen prou talent.
Que no serveixen per escriure.
Que si realment fossin escriptores o escriptors, acabarien allò que comencen.
Però quan observem de prop el que passa, descobrim una realitat molt diferent.
La majoria de persones que abandonen novel·les no ho fan perquè no siguin capaces d’escriure.
Ho fan perquè sostenir una novel·la és una de les tasques creatives més difícils que existeixen.
I perquè gairebé ningú no ens ensenya a sostenir processos llargs.
Els grups per Zoom del Campus Lolita neixen precisament per treballar aquesta dificultat. No només la d’escriure una novel·la. També la de continuar-la quan arriben els moments en què sembla impossible.
Si vols conèixer els grups oberts aquest curs, pots fer-ho aquí:
El problema no acostuma a aparèixer al principi
Quan una persona comença una novel·la, normalment les coses funcionen.
Hi ha energia.
Hi ha curiositat.
Hi ha descobriment.
La història sembla avançar gairebé sola.
Per això és fàcil pensar que el projecte funcionarà.
Però arriba un moment en què la novel·la deixa de ser una promesa i es converteix en una realitat concreta.
Els personatges exigeixen decisions.
La trama es complica.
Les contradiccions apareixen.
Cal revisar escenes.
Cal prendre camins que no són evidents.
I és aquí on moltes persones es queden encallades.
No perquè la novel·la sigui dolenta.
Sinó perquè ha entrat en la seva fase més exigent.
La il·lusió inicial no pot sostenir una novel·la sencera
Hi ha una idea molt estesa segons la qual les persones creatives treballen gràcies a la inspiració.
Però qualsevol projecte llarg acaba demostrant que això no és suficient.
La inspiració ajuda a començar.
Pot ajudar a escriure les primeres pàgines.
Pot ajudar a trobar una veu.
Però una novel·la acostuma a necessitar moltes altres coses.
Necessita ritme.
Necessita continuïtat.
Necessita hàbits.
Necessita capacitat de revisió.
Necessita tornar al text quan les ganes han desaparegut.
Quan una persona intenta sostenir una novel·la únicament a través de l’entusiasme inicial, acostuma a abandonar-la quan aquell entusiasme disminueix.
I disminueix sempre.
No perquè el projecte no funcioni.
Sinó perquè és normal.
El perfeccionisme és una de les grans causes d’abandonament
Moltes persones pensen que abandonen perquè els falta disciplina.
Però sovint el problema és exactament l’oposat.
S’exigeixen massa.
Volen que cada pàgina sigui bona.
Volen saber exactament cap a on va la història.
Volen prendre sempre la millor decisió narrativa.
Volen sentir-se segures abans de continuar.
I aquesta exigència acaba convertint-se en una forma de bloqueig.
Perquè una novel·la no es construeix a partir de certeses.
Es construeix a partir de preguntes.
D’errors.
De proves.
De versions que després seran modificades.
Quan una persona no es permet aquesta imperfecció, moltes vegades deixa d’escriure.
La solitud també pesa
Hi ha una altra qüestió que apareix molt sovint i que es menciona menys.
La solitud.
Moltes persones intenten escriure una novel·la completament soles durant anys.
No comparteixen el projecte.
No comparteixen els dubtes.
No comparteixen les dificultats.
I arriba un moment en què qualsevol problema sembla enorme.
Quan una persona passa mesos donant voltes a una mateixa pregunta narrativa, és molt fàcil acabar abandonant.
Per això compartir procés amb altres persones pot tenir un efecte tan important.
No perquè els altres tinguin totes les respostes.
Sinó perquè ajuden a mantenir la perspectiva.
El grup com a espai de continuïtat
Una de les coses que més expliquen les alumnes i els alumnes del Campus és que els grups els ajuden a continuar.
No necessàriament a escriure més.
A continuar.
Que és diferent.
Continuar vol dir mantenir una relació amb el projecte.
Continuar vol dir tornar-hi encara que hi hagi dubtes.
Continuar vol dir no desaparèixer durant mesos.
Continuar vol dir recordar que la novel·la encara existeix.
Aquesta continuïtat és una de les coses més difícils de construir en solitari i una de les coses més valuoses que ofereix un grup.
Seguiment individualitzat dels manuscrits
Cada projecte s’abandona per motius diferents.
Algunes persones es bloquegen amb l’estructura.
Altres amb els personatges.
Altres amb l’organització del temps.
Altres amb la por.
Per això els grups inclouen seguiment individualitzat.
L’objectiu és entendre què està passant en cada manuscrit i ajudar cada persona a trobar una manera de continuar avançant.
No existeix una recepta única.
Existeixen processos diferents que necessiten preguntes diferents.
Acabar una novel·la és aprendre una relació nova amb l’escriptura
Moltes persones pensen que l’objectiu és acabar un llibre.
I és cert.
Però sovint passa una altra cosa.
Durant el procés aprenen a relacionar-se d’una manera diferent amb l’escriptura.
Aprenen a conviure amb els dubtes.
Aprenen a tolerar la incertesa.
Aprenen a continuar encara que no tinguin totes les respostes.
Aprenen a construir una pràctica.
I aquestes eines acostumen a ser tan valuoses com la novel·la mateixa.
Primer, segon, tercer i màster
Aquest treball sobre la continuïtat forma part de tots els nivells del Campus. Tant si una persona està començant com si treballa en projectes molt avançats, la dificultat de sostenir un procés continua sent central.
Si estàs començant i vols construir una pràctica sòlida, pots conèixer el grup de primer aquí:
Si ja tens experiència i busques aprofundir en projectes més avançats, pots consultar el màster aquí:
Per a persones que estan cansades de tornar a començar
Aquesta pàgina està pensada per a persones que tenen carpetes plenes de projectes inacabats. Persones que han començat moltes històries i n’han acabat poques. Persones que volen entendre què passa. Persones que no busquen una fórmula màgica, sinó una manera més sostenible de relacionar-se amb l’escriptura.
Perquè moltes vegades el problema no és que no sàpigues escriure.
Moltes vegades el problema és que ningú no t’ha ensenyat a sostenir una novel·la.
Reserva plaça als grups 2026/27
Els grups del curs 2026/27 ja estan oberts i les places són limitades perquè el seguiment pugui ser proper i cada projecte rebi l’atenció que necessita.
Pots consultar tota la informació aquí:
