És una pregunta que moltes persones es fan en silenci.
No acostuma a aparèixer en les converses socials. No és una pregunta que es formuli fàcilment en veu alta. Però apareix una vegada i una altra dins el cap de moltes persones que tenen una relació important amb l’escriptura.
Per què no aconsegueixo escriure?
Per què fa anys que penso en aquest llibre i no avanço?
Per què continuo començant projectes que abandono?
Per què tinc idees però no les converteixo en textos?
Per què hi ha temporades en què escric i després desapareixo durant mesos?
La majoria de persones que es fan aquestes preguntes acostumen a arribar a una conclusió molt dura.
Pensen que el problema són elles.
Que els falta disciplina.
Que els falta voluntat.
Que els falta constància.
Que les altres persones que escriuen tenen alguna qualitat especial que elles no tenen.
Però quan escoltem centenars de persones que intenten escriure, descobrim una realitat molt diferent.
La majoria comparteixen exactament les mateixes dificultats.
I aquestes dificultats tenen menys a veure amb el talent del que acostumem a imaginar.
Els grups per Zoom del Campus Lolita treballen precisament amb aquestes dificultats. No parteixen de la idea que les persones no escriuen perquè no volen. Parteixen d’una pregunta diferent: què està passant perquè una persona que vol escriure no aconsegueixi sostenir l’escriptura dins la seva vida?
Si vols conèixer els grups oberts aquest curs, pots fer-ho aquí:
Potser el problema no és la manca de talent
Quan una persona deixa d’escriure durant molt de temps, acostuma a aparèixer una sospita.
Potser no serveixo per això.
Potser si fos una escriptora o un escriptor de veritat escriuria més.
Potser les persones que publiquen no passen per aquestes dificultats.
Però la realitat és molt diferent.
Pràcticament totes les persones que escriuen conviuen amb dubtes.
Tenen períodes de bloqueig.
Tenen moments en què no saben com continuar.
Tenen èpoques en què escriuen poc o no escriuen gens.
La diferència no acostuma a ser l’absència d’aquestes dificultats.
La diferència acostuma a ser la manera com es relacionen amb elles.
Algunes persones interpreten els dubtes com una prova que han de deixar-ho.
Altres aprenen a conviure-hi.
El pes de les expectatives
Hi ha una altra cosa que dificulta molt l’escriptura.
Les expectatives.
Moltes persones imaginen que escriure hauria de ser una experiència fluida.
Inspiradora.
Emocionant.
Productiva.
I quan la realitat no coincideix amb aquesta imatge, pensen que alguna cosa falla.
Però escriure una novel·la, un llibre de relats o unes memòries acostuma a ser molt més desordenat.
Hi ha dies bons.
Hi ha dies dolents.
Hi ha setmanes en què sembla que tot avança.
I setmanes en què sembla que res no funciona.
Quan entenem que això forma part del procés, resulta més fàcil continuar.
El problema de voler fer-ho perfectament
Una de les causes més habituals de bloqueig és el perfeccionisme.
Moltes persones no escriuen perquè senten que el text hauria de sortir bé des del principi.
Volen escriure una primera versió brillant.
Volen trobar immediatament la millor estructura.
Volen tenir clar cap a on va la història abans de començar.
I aquesta exigència acaba paralitzant-les.
Perquè la majoria de projectes necessiten temps per descobrir-se.
Necessiten proves.
Necessiten errors.
Necessiten versions imperfectes.
Necessiten espai per créixer.
Quan intentem eliminar aquesta imperfecció inicial, moltes vegades acabem eliminant també la possibilitat d’escriure.
Escriure necessita continuïtat
Quan observem persones que han aconseguit acabar projectes llargs, acostuma a aparèixer una realitat compartida.
Han construït una pràctica.
No depenen exclusivament de la inspiració.
No esperen tenir totes les respostes.
No esperen sentir-se preparades.
Han trobat una manera de tornar al text.
De mantenir una relació estable amb el projecte.
De continuar encara que apareguin dubtes.
Aquesta continuïtat acostuma a ser molt més important que qualsevol moment puntual de motivació.
El valor d’un grup
Quan una persona intenta escriure completament sola, qualsevol dificultat pot semblar enorme.
Un bloqueig sembla definitiu.
Una setmana sense escriure sembla una derrota.
Un dubte sembla una prova que la història no funciona.
Quan compartim procés amb altres persones, la perspectiva canvia.
Descobrim que moltes de les dificultats que consideràvem excepcionals són absolutament normals.
Descobrim que altres persones també es bloquegen.
També dubten.
També abandonen i reprenen projectes.
I això té un efecte molt poderós.
Redueix la sensació d’estar fracassant.
I augmenta la possibilitat de continuar.
Què passa dins dels grups
Els grups del Campus no funcionen com una acumulació de consells o de teories sobre literatura.
Funcionen com un espai de treball continuat.
Les persones comparteixen textos.
Comparteixen dubtes.
Comparteixen processos.
Aprenen a llegir els seus projectes amb més profunditat.
I, sobretot, mantenen una relació estable amb l’escriptura al llarg del temps.
Per a moltes persones, aquesta és la diferència més important.
No tant allò que aprenen.
Sinó el fet de continuar escrivint.
Seguiment individualitzat dels projectes
Cada persona arriba amb dificultats diferents.
Algunes no aconsegueixen començar.
Altres no aconsegueixen acabar.
Altres tenen problemes d’organització.
Altres estan bloquejades per la por o per l’exigència.
Per això els grups inclouen seguiment individualitzat.
L’objectiu és entendre què està passant en cada cas i ajudar cada persona a construir una relació més sostenible amb el seu projecte.
Primer, segon, tercer i màster
Aquest treball forma part de tots els nivells del Campus. Tant si una persona està començant com si treballa en manuscrits molt avançats, la relació amb l’escriptura continua sent una qüestió central.
Si estàs començant i vols construir una pràctica estable, pots conèixer el grup de primer aquí:
Si ja tens experiència i busques aprofundir en projectes més avançats, pots consultar el màster aquí:
Per a persones que volen tornar a escriure
Aquesta pàgina no està pensada per a persones que busquen una fórmula màgica. Està pensada per a persones que fa temps que intenten escriure i no entenen què passa. Persones que han acumulat projectes començats. Persones que s’han sentit bloquejades. Persones que volen recuperar una relació més amable, més estable i més realista amb l’escriptura.
Perquè moltes vegades el problema no és que no puguis escriure.
Moltes vegades el problema és que estàs intentant fer-ho completament sola o sol.
Reserva plaça als grups 2026/27
Els grups del curs 2026/27 ja estan oberts i les places són limitades perquè el seguiment pugui ser proper i cada projecte rebi l’atenció que necessita.
Pots consultar tota la informació aquí:
