Construir un procés d’escriptura és el que fa que l’escriptura deixi de ser una activitat irregular i es converteixi en una pràctica real. Moltes persones escriuen, però no tenen un procés. Escriuen quan poden, quan tenen ganes o quan apareix una idea. I això fa que no hi hagi continuïtat ni construcció. El problema no és no escriure prou, és no tenir una manera de treballar que sostingui el que fas. Escriure no és només produir textos, és construir un recorregut. Si vols començar a treballar aquest punt amb direcció, pots situar-te des de escola d’escriptura online.
El problema no és escriure poc
Moltes persones pensen:
— “no escric prou”
— “hauria d’escriure més”
Però això no resol res.
Perquè pots escriure molt i no construir res.
El problema és:
— no tenir continuïtat
— no tenir estructura
— no tenir procés
Sense això, no hi ha avanç real.
Què és un procés d’escriptura
Un procés no és escriure de tant en tant.
És:
— tenir una manera de començar
— tenir una manera de continuar
— tenir una manera de revisar
És saber què fas en cada moment.
Aquest és el canvi important.
El problema de dependre del moment
Moltes persones escriuen segons el moment.
Si tenen ganes, escriuen.
Si no, no.
I això fa que:
— el procés es trenqui
— no hi hagi continuïtat
— no hi hagi construcció
Un procés no depèn del moment.
Depèn de la pràctica.
Escriure no és improvisar sempre
Un error habitual és pensar que escriure és deixar-se portar.
I això limita.
Perquè:
— no construeixes
— no avances
— no sostens
La improvisació pot formar part del procés.
Però no pot ser l’únic.
El paper dels exercicis
Els exercicis són una part del procés.
Perquè:
— et donen una entrada
— et posen en moviment
— et permeten començar
Pots activar aquest primer pas aquí: exercicis d’escriptura creativa.
Però el procés no acaba aquí.
Escriure és continuar
Un procés implica continuïtat.
Vol dir:
— tornar al text
— reprendre
— avançar
Encara que sigui poc.
Sense això, no hi ha recorregut.
El problema de no saber què fer després
Moltes persones comencen.
Però no saben com continuar.
I això les bloqueja.
Perquè:
— dubten
— es perden
— abandonen
Un procés resol aquest punt.
El paper del mètode
Sense una manera de treballar:
— no saps com avançar
— dubtes
— et bloqueges
Amb mètode:
— tens estructura
— tens direcció
— construeixes
Aquest enfocament forma part del metode mandarina.
Escriure és construir
Un procés no és només escriure.
És construir.
Vol dir:
— revisar
— ajustar
— desenvolupar
Aquest és el treball real.
Aquest tipus de procés es desenvolupa dins dels cursos d’escriptura creativa.
El problema de no revisar
Moltes persones escriuen però no revisen.
I això limita el procés.
Perquè:
— no construeixen
— no milloren
— no avancen
Sense revisió, no hi ha evolució.
Escriure és reescriure
La reescriptura és una part essencial del procés.
Quan:
— tornes al text
— ajustes
— construeixes
això el fa avançar.
Escriure és diferenciar fases
Un procés implica diferenciar moments.
— escriure
— revisar
— ajustar
Si ho fas tot alhora:
— et bloqueges
— dubtes
— no avances
Separar fases és clau.
El problema de voler controlar-ho tot
Moltes persones volen saber:
— si el text és bo
— si funciona
— si arribarà
I això bloqueja el procés.
Perquè:
— dubten
— s’aturen
— no construeixen
El procés no es controla.
Es construeix.
Escriure amb continuïtat
La continuïtat és el centre del procés.
Perquè:
— mantens el fil
— avances
— construeixes
Sense continuïtat, tot es trenca.
Escriure amb poc temps
No necessites molt temps per tenir un procés.
Necessites tornar-hi.
Encara que sigui poc:
— si escrius
— si revises
— si continues
el procés es manté.
El problema de no prioritzar
Moltes persones volen escriure, però no ho posen al centre.
I això fa que:
— sempre hi hagi altres coses
— el temps desaparegui
— el procés es trenqui
Construir un procés implica decidir.
Escriure és sostenir
Un procés no és un moment puntual.
És una pràctica.
És tornar-hi una vegada i una altra.
Aquest és el canvi real.
Escriure és entendre què estàs fent
Quan tens un procés, entens.
Saps:
— què estàs fent
— per què ho fas
— cap a on vas
I això canvia tot.
Perquè:
— redueix el dubte
— facilita el moviment
— permet construir
El problema de no veure el conjunt
Moltes persones treballen text a text.
Però no veuen el procés.
I això limita.
Perquè:
— no entenen el recorregut
— no construeixen continuïtat
— no avancen
Un procés et dona visió.
Escriure és construir en el temps
L’escriptura no és immediata.
És progressiva.
Es construeix amb el temps.
Amb:
— repetició
— revisió
— continuïtat
Aquest és el nivell real.
Del text al projecte
Quan tens un procés:
— construeixes millor
— avances més
— tens més claredat
I això et permet sostenir projectes més grans.
Si vols aprofundir en aquest recorregut, pots començar a veure’l a com escriure una novel·la.
La veu
La veu apareix dins d’un procés.
No fora.
Quan:
— construeixes
— revises
— continues
això es fa visible.
Referents
Aquest tipus de treball forma part d’una manera real d’escriure.
Ho pots veure en el recorregut de lolita bosch escriptora.
Quan començar
No cal tenir un procés perfecte.
Has de començar a construir-lo.
Aquest és el punt.
El següent pas
Si vols deixar d’escriure de manera irregular i començar a construir una pràctica real, pots fer el següent pas des de tria el teu programa.
No es tracta d’escriure més.
Es tracta de tenir procés.
I continuar.
