Quan una autora comença a escriure, acostuma a pensar que la seva feina consisteix a mostrar què està passant. Organitza les escenes, descriu els esdeveniments i procura que el lector entengui clarament la situació. Té la sensació que la realitat és una superfície comuna que tots compartim.
Però la literatura aviat qüestiona aquesta idea.
La realitat compartida existeix.
Però ningú no la viu exactament igual.
Cada persona interpreta el món des de la seva història, des de les seves pors, des dels seus desitjos i des de totes les experiències que ha anat acumulant al llarg dels anys. Una mateixa frase pot sonar com una crítica per a algú i com una mostra d’afecte per a una altra persona. Un mateix silenci pot significar respecte, distància o abandonament. Els fets són els mateixos. La vida que en fem és completament diferent.
La literatura treballa precisament aquí.
No descriu només el món.
Descriu la mirada amb què cada persona el construeix.
Quan una autora escriu durant molts anys, deixa d’interessar-se únicament pels esdeveniments i comença a observar les interpretacions. Descobreix que el conflicte no sempre neix del que passa, sinó del significat que cadascú dona al que passa. Les relacions es compliquen perquè ningú no habita exactament la mateixa realitat que els altres.
Aquest descobriment transforma també els personatges. Ja no reaccionen només davant dels fets. Reaccionen davant de la història que construeixen sobre aquests fets. I aquesta història sovint és tan poderosa que acaba determinant totes les seves decisions. La novel·la deixa de ser una successió d’accions i es converteix en una exploració de les diferents maneres d’habitar el món.
També el lector participa d’aquest procés. Mentre avança per la lectura, descobreix que ell mateix interpreta constantment les escenes. Jutja un personatge, després rectifica. Dona un significat a una conversa i més endavant l’entén d’una manera completament diferent. La novel·la no modifica només la història. Modifica també la manera com el lector interpreta la realitat.
Aquest és un dels motius pels quals les grans obres continuen generant lectures diferents generació rere generació. El text és el mateix. Les interpretacions canvien perquè també canvien les persones que hi arriben. La literatura no imposa una única mirada. Obre un espai perquè moltes mirades puguin dialogar.
És aquesta manera d’entendre l’escriptura la que sosté el Mètode Mandarina del Campus Lolita. Els grills no existeixen només perquè cada autora aprengui a construir una bona història. Existeixen perquè descobreixi des d’on mira cada personatge i com aquesta mirada transforma completament la realitat del manuscrit. Moltes vegades una novel·la fa un gran pas endavant quan deixa de preguntar-se què passa i comença a preguntar-se com viu cada personatge allò que està passant.
Per això també treballem amb recorreguts literaris adaptats al procés de cada autora. Hi ha qui necessita consolidar la construcció dels personatges. Hi ha qui encara escriu una realitat massa objectiva, on tots interpreten el món de la mateixa manera. Hi ha qui arriba amb una novel·la gairebé acabada i descobreix que el gran treball pendent consisteix a diferenciar molt més les mirades que conviuen dins del llibre. Cada recorregut acompanya aquest procés perquè cada manuscrit necessita entendre que les persones no vivim només els fets. Vivim sobretot la interpretació que en fem.
Quan una persona ens demana orientació, acostumem a començar per la pàgina on expliquem quin recorregut et proposem segons el teu moment literari. No ens interessa només saber què passa a la novel·la. Ens interessa descobrir des d’on està mirant cadascun dels seus personatges. Una escola artesana acompanya aquest procés perquè sap que les grans històries no estan fetes només de fets compartits, sinó de mirades diferents sobre aquests mateixos fets.
Algunes autores prefereixen aprofundir en aquesta investigació dins de l’Immersiu Propi del Campus Lolita. Altres descobreixen aquesta riquesa quan comparteixen el seu manuscrit al Grup de Lectures per Zoom per a textos avançats o acabats. Les lectures compartides tenen una força extraordinària perquè els lectors sovint ofereixen interpretacions molt diferents de la mateixa escena. L’autora comprèn aleshores que això no és un problema, sinó una de les grans fortaleses del llibre. La novel·la ha estat capaç de reproduir la mateixa complexitat amb què funciona la vida.
Amb els anys hem comprovat que aquest és un dels aprenentatges més profunds que ofereix la literatura. Qui escriu durant molt de temps deixa de buscar una realitat objectiva i comença a escoltar les múltiples realitats que conviuen dins de qualsevol història. Comprèn que els éssers humans no vivim només dins del món, sinó també dins de les interpretacions que construïm sobre aquest món. Potser és aquí on les grans novel·les ens transformen més profundament: quan ens recorden que canviar la manera de mirar una vida és, moltes vegades, començar a viure una vida diferent.
