Saber si escrius bé és una de les preguntes més habituals. Moltes persones escriuen, però no saben valorar el que fan. Dubten constantment. No saben si el text funciona, si és correcte o si té valor. I això genera inseguretat i bloqueig. El problema no és no escriure bé, és no tenir criteri per entendre què estàs fent. Escriure no és només produir text, és saber mirar-lo. Si vols començar a construir aquest criteri amb direcció, pots situar-te des de escola d’escriptura online.
El problema no és escriure malament
Moltes persones pensen:
— “no escric bé”
— “no en sé prou”
— “el meu text no funciona”
Però sovint no és això.
El problema és:
— no saber què mirar
— no saber com valorar
— no tenir criteri
Sense criteri, tot sembla igual.
Escriure bé no és una sensació
Un error habitual és confiar en la sensació.
Pensar:
— “això m’agrada”
— “això no em convenç”
Però això no és suficient.
Perquè:
— és variable
— és subjectiu
— no construeix
Per saber si escrius bé, necessites criteris.
Què vol dir escriure bé
Escriure bé no és fer frases boniques.
És:
— construir un text que se sosté
— tenir claredat
— tenir coherència
Aquest és el punt.
El paper dels exercicis
Els exercicis ajuden a veure què funciona.
Perquè:
— et fan comparar
— et fan provar
— et donen referència
Pots començar aquest procés amb exercicis d’escriptura creativa.
Sense pràctica, és difícil veure.
Escriure és revisar
No pots saber si escrius bé en el moment d’escriure.
Necessites revisar.
Quan:
— tornes al text
— el mires amb distància
— el treballes
això es fa visible.
El problema de no rellegir
Moltes persones no tornen al text.
I això impedeix valorar-lo.
Perquè:
— no veuen errors
— no ajusten
— no construeixen
Revisar és essencial.
Escriure és reescriure
Un text millora en la reescriptura.
Quan:
— ajustes
— elimines
— construeixes
Aquest és el procés real.
El paper del mètode
Sense una manera de treballar:
— no saps què mirar
— dubtes
— et perds
Amb mètode:
— detectes
— construeixes
— avances
Aquest enfocament forma part del metode mandarina.
Escriure és construir
Un bon text està construït.
Vol dir:
— tenir estructura
— tenir direcció
— tenir coherència
Sense això, no funciona.
Aquest tipus de treball es desenvolupa dins dels cursos d’escriptura creativa.
El problema de comparar-se
Moltes persones es comparen amb altres escriptores.
I això les bloqueja.
Perquè:
— es jutgen
— es desanimen
— dubten més
Per saber si escrius bé, has de mirar el teu text.
Escriure amb continuïtat
La millora es veu amb el temps.
Quan:
— escrius sovint
— revises
— construeixes
això es fa visible.
Sense continuïtat, no hi ha perspectiva.
Escriure amb poc temps
No necessites molt temps per saber si escrius bé.
Necessites tornar-hi.
Encara que sigui poc:
— si revises
— si ajustes
— si continues
el text evoluciona.
El problema de voler una resposta ràpida
Moltes persones volen saber ràpid si escriuen bé.
Però això no funciona així.
Perquè:
— el text necessita treball
— el criteri es construeix
— la mirada es forma
No hi ha resposta immediata.
Escriure és entendre el text
Quan entens el que has escrit:
— pots valorar
— pots ajustar
— pots construir
Aquest és el canvi real.
Del text al projecte
Quan tens criteri:
— construeixes millor
— avances més
— tens més claredat
I això et permet treballar en projectes més grans.
Si vols aprofundir en aquest procés, pots començar a veure’l a com escriure una novel·la.
La veu
La veu apareix quan hi ha criteri.
Quan:
— decideixes
— construeixes
— continues
això es fa visible.
Referents
Aquest tipus de treball forma part d’una manera real d’escriure.
Ho pots veure en el recorregut de lolita bosch escriptora.
Quan començar
No cal saber si escrius bé.
Has de començar a treballar el text.
Aquest és el punt.
El següent pas
Si vols deixar de dubtar constantment i començar a entendre la teva escriptura, pots fer el següent pas des de tria el teu programa.
No es tracta de saber.
Es tracta de construir.
I continuar.
