Una de les preguntes que ens fan més sovint és quina diferència hi ha entre els tres recorreguts del Campus. La pregunta sembla senzilla, però la resposta és més interessant del que sembla. Perquè la diferència no és només què inclou cada programa. La diferència és una altra: quin tipus de relació vols tenir amb el teu procés d’escriptura.
Durant molts anys, moltes escoles han funcionat amb una única proposta. Un mateix curs per a tothom. Un mateix ritme. Un mateix sistema. Una mateixa manera d’aprendre. Però l’experiència ens ha ensenyat que les persones no escriuen igual. No viuen igual. No tenen el mateix temps. No tenen les mateixes necessitats. I no estan en el mateix moment vital.
Per això al Campus no existeix una única manera d’aprendre.
Existeixen tres recorreguts diferents.
No perquè ens agradi complicar les coses.
Sinó perquè ens agrada respectar la realitat.
Quan una persona arriba al Campus perquè vol aprendre a escriure un llibre, la primera pregunta no és quin nivell té. Tampoc no és quants llibres ha llegit. Ni si ja ha escrit abans. La primera pregunta és una altra: què necessita ara mateix?
Hi ha persones que necessiten llibertat absoluta. Hi ha persones que necessiten conversa. Hi ha persones que necessiten una mirada sostinguda. Hi ha persones que arriben amb una obra molt avançada. Hi ha persones que encara no saben exactament què volen escriure. Hi ha persones que disposen de molt temps. Hi ha persones que només poden dedicar una estona a la setmana al seu projecte.
Per això existeixen tres recorreguts.
El Recorregut Autònom.
El Recorregut Total.
I el Recorregut Immersiu.
Tots tres comparteixen una mateixa base. Tots treballen des del Mètode Mandarina. Tots tenen com a objectiu ajudar-te a construir una obra pròpia. Tots respecten el teu ritme. I tots parteixen de la mateixa idea: escriure s’escriu sola. El que costa és entendre què estàs escrivint.
La diferència no és la qualitat.
La diferència és la intensitat de l’acompanyament.
El Recorregut Autònom està pensat per a persones que se senten còmodes treballant soles. Persones que volen una estructura clara però que prefereixen avançar sense seguiment individualitzat. Persones que necessiten flexibilitat. Persones que tenen prou autonomia per sostenir el procés però que volen disposar d’una metodologia sòlida per orientar-lo.
Moltes vegades es pensa que l’Autònom és una versió reduïda dels altres recorreguts.
No ho és.
És una manera diferent de treballar.
Hi ha persones que funcionen extraordinàriament bé quan tenen espai. Persones que no necessiten consultar cada dubte. Persones que prefereixen descobrir moltes coses pel seu compte. Persones que gaudeixen de la independència i de la llibertat.
Per a elles existeix el Recorregut Autònom.
El Recorregut Total afegeix una capa més. A més del treball propi de l’alumna, incorpora acompanyament individual per a escriptores i escriptors a través d’una facilitadora de procés creatiu. Aquesta figura és una de les peces més importants del model Campus. No és una professora tradicional. No és una correctora. No és algú que et diu què has de fer. És una persona formada per ajudar-te a entendre què està passant dins del teu procés quan apareixen dubtes, bloquejos o moments de decisió.
Moltes persones descobreixen que una conversa de trenta minuts els ajuda més que setmanes de donar voltes soles al mateix problema.
No perquè les respostes estiguin fora.
Sinó perquè moltes vegades necessitem una altra mirada per poder veure el que tenim davant.
El Recorregut Total està pensat precisament per a això.
Per a qui vol mantenir una gran autonomia però també vol saber que hi ha algú disponible quan el projecte es complica.
Després hi ha el Recorregut Immersiu. És la proposta més profunda del Campus. Durant un any, una mestra formada en el Mètode Mandarina acompanya el projecte perquè pugui créixer amb rigor, profunditat i exigència. No és un programa pensat per anar més ràpid. De fet, moltes vegades passa exactament el contrari. És un programa pensat per mirar més a fons.
Perquè hi ha obres que necessiten temps.
Hi ha preguntes que necessiten temps.
Hi ha processos que necessiten temps.
I hi ha persones que senten que han arribat al moment de comprometre’s amb el seu projecte d’una manera més intensa.
Per a elles existeix el Recorregut Immersiu.
Ara bé, hi ha una cosa important que sovint genera confusió. El Campus no funciona com una escala on obligatòriament hagis de passar d’un recorregut a l’altre. No és un videojoc amb pantalles successives. No és una jerarquia.
Hi ha persones que fan tot el seu camí dins de l’Autònom.
Hi ha persones que entren directament a l’Immersiu.
Hi ha persones que comencen en un lloc i més endavant canvien.
La pregunta no és quin recorregut és millor.
La pregunta és quin recorregut encaixa millor amb tu avui.
Aquesta manera d’entendre l’aprenentatge està molt relacionada amb una altra de les idees centrals del Campus: pots començar quan vulguis. No has d’esperar setembre. No has d’esperar una convocatòria. No has d’esperar que s’obri un grup. Pots començar quan el teu projecte ho necessiti.
Aquesta flexibilitat també explica per què els tres recorreguts comparteixen els grups mensuals de lectura dels textos. Són espais de tres hores on les obres es llegeixen, s’escolten i es treballen col·lectivament. No són obligatoris. Es contracten a part perquè no tothom els necessita. Però per a moltes persones es converteixen en una peça fonamental del procés.
Perquè una obra canvia quan és escoltada.
Perquè una pregunta encertada pot transformar un capítol sencer.
Perquè llegir altres projectes ens ajuda a entendre millor el nostre.
Una altra de les coses que diferencia aquests tres recorreguts és que tots formen part d’una mateixa escola artesana d’escriptura. Això vol dir que no treballem amb processos industrials ni amb itineraris rígids. Treballem amb persones. Amb moments vitals. Amb projectes reals. Amb dubtes reals. Amb necessitats reals.
Per això no intentem encaixar les persones dins d’un model.
Intentem que el model pugui adaptar-se a les persones.
També per això existeixen les beques d’escriptura. Perquè creiem que el tipus d’acompanyament que necessita una persona no hauria de dependre exclusivament de la seva situació econòmica. Les beques formen part de la manera com entenem aquesta escola i de la convicció que la literatura no hauria de convertir-se en un privilegi.
Quan algú ens pregunta quin recorregut hauria de triar, la resposta gairebé mai és immediata. Abans necessitem entendre què està buscant. Com és la seva vida. Quin temps té. Quin tipus de suport necessita. Quina relació té amb l’escriptura. Què espera del procés.
Per això oferim orientacions gratuïtes.
No perquè vulguem convèncer ningú.
Sinó perquè moltes vegades la millor decisió és la que es pren després d’haver entès bé les opcions.
Al final, els tres recorreguts comparteixen una mateixa finalitat.
No es tracta només d’escriure més.
No es tracta només d’acumular pàgines.
No es tracta només d’acabar un manuscrit.
Es tracta de construir una obra.
I de construir-la d’una manera que pugui conviure amb la teva vida, amb el teu ritme i amb la persona que ets avui.
