Ja hi has pensat molt. Durant aquestes dotze preguntes hi has tornat d’una altra manera: escrivint. T’expliquem què acabes de fer i et suggerim un Relat Sanador per continuar.
Potser fa temps que penses en això que t’ha passat. Potser n’has parlat, ho has entès, has descobert d’on venen algunes coses, has pogut posar nom a emocions o comportaments i, malgrat tot, hi continues tornant. Això no vol dir que tot el que has fet fins ara no hagi servit. Vol dir que comprendre una experiència i transformar la manera com te l’expliques no són exactament la mateixa feina. Durant aquestes dotze preguntes no t’hem demanat que busquessis una explicació nova ni que entenguessis millor per què et passa el que et passa. T’hem proposat tornar-hi d’una altra manera. Has hagut de triar, observar, buscar paraules, distingir una cosa d’una altra, mirar què apareixia quan no intentaves arribar a una conclusió i escoltar què deies quan la pregunta no era «per què?», sinó una altra. Potser has descobert una cosa molt petita. Una paraula que no havies fet servir mai. Una contradicció. Un detall que sempre quedava fora. Una pregunta que no t’havies fet. Una manera diferent d’explicar una cosa que creies que ja havies explicat moltes vegades. Això és el que pot passar quan, en lloc de tornar a una experiència només pensant-hi, hi tornes escrivint.
Pensar i escriure no fan exactament la mateixa feina. Quan pensem, podem recórrer moltes vegades un camí que ja coneixem: una idea porta a una altra, arribem a una explicació que ja havíem trobat i tornem al principi. Quan escrivim, el pensament queda fora de nosaltres i podem treballar-hi. Podem mirar una frase i preguntar-nos si és exactament això el que volem dir, substituir una paraula, separar dues coses que sempre havíem explicat juntes, entrar en una escena que acostumàvem a resumir, escriure des d’un altre lloc, contradir-nos, descobrir què no havíem dit o adonar-nos que la història que repetim des de fa anys ja no explica del tot qui som ara. Els fets no canvien. El que pot canviar és la relació que construïm amb ells quan trobem altres maneres de narrar-los.
Això és el que treballem als Relats Sanadors del Campus Lolita. No substituïm la teràpia ni intentem fer la mateixa feina. Utilitzem una altra eina: l’escriptura. A través de preguntes i exercicis guiats, tornes al que vius o has viscut no perquè nosaltres t’ho interpretem ni perquè et donem una resposta, sinó perquè puguis llegir-te, escoltar-te, qüestionar les paraules que has fet servir fins ara i trobar-ne de teves. Nosaltres no et diem què significa la teva història. Et proposem maneres d’escriure-la perquè puguis descobrir què significa per a tu quan ets tu qui la narra.
Potser no necessites deixar de pensar-hi. Potser necessites descobrir què passa quan allò que tens al cap es converteix en una pàgina davant teu.
Si has contestat més cops la resposta A
Et proposem els Relats Sanadors que parteixen d’una experiència concreta que has viscut o que encara estàs vivint. Les teves respostes ens fan pensar que això que et torna al cap està vinculat a alguna cosa que ha passat i que, encara que potser ja l’hagis pensada, parlada i entesa de moltes maneres, continua havent-hi una història que necessita ser escrita des de tu. No necessàriament perquè et falti entendre què va passar, sinó perquè una experiència no és només els fets: també és què vas veure, què vas sentir, què no vas poder dir, què vas entendre després, què n’has anat explicant i quin lloc ocupa avui en la història que expliques sobre tu mateixa.
Aquests recorreguts et permeten tornar a aquesta experiència sense haver de repetir exactament el camí que ja has fet. Escriure et permet entrar-hi per altres llocs, aturar-te allà on parlant potser passes de pressa, recuperar detalls, separar la teva veu de la dels altres i descobrir si la manera com t’ho has explicat fins ara encara et serveix. No es tracta de canviar els fets. Es tracta que els fets no siguin els únics que decideixin com continua la història.
M’han fet mal.
Recupera la teva veu després del dolor. I recorda qui ets.
Mobbing.
El teu valor no depèn de la feina. Recupera la veu i la força
Violència masclista
Recuperar la llibertat i tornar a viure sent qui ets, no qui t’han dit.
Migrar i començar de zero.
Quan les coses que et definien ja no hi són.
Separació o divorci
Quan necessitem recuperar la nostra història soles, sols.
El dol
Travessar la pèrdua i aprendre a conviure amb l’absència
Tinc una malaltia crònica
Aprendre a viure amb una nova realitat
Si has contestat més cops la resposta B
Et proposem els Relats Sanadors que parteixen del que et passa per dins, encara que no hi hagi una única experiència que necessitis continuar treballant. Les teves respostes ens fan pensar que potser has comprès moltes coses sobre tu mateixa i, malgrat això, continuen apareixent sensacions, pors, necessitats, maneres de tractar-te, contradiccions o preguntes que no desapareixen només perquè en coneguis l’origen.
Aquests recorreguts et proposen canviar durant una estona la pregunta «per què em passa?» per «què passa quan em passa?». L’escriptura et permet observar sense haver d’interpretar immediatament, donar espai a una sensació abans d’explicar-la, descobrir què necessites avui encara que ja sàpigues d’on ve el que sents i escoltar què apareix quan no busques una resposta que ja coneixes. Potser no et falta comprendre’t. Potser necessites continuar conversant amb tu des del lloc on ets ara.
Dotze situacions quotidianes.
Petits canvis per transformar el teu dia.
Viure amb ansietat.
Recuperar la calma enmig del soroll i la confusió.
Posar límits.
Arribes a tot i et fas càrrec de tothom? I tu? Com estàs?
Tinc por
Quin espai ocupa la por en la teva vida? Quin marge et deixa?
Solitud
La solitud és una experiència complexa. Què ens està dient?
Recuperar la confiança
Vinclat amb la teva vida i el teu món. Torna a casa tornant al cos.
Pèrdua de sentit vital
Un recorregut per reconstruir-se des de dins
Estimar i deixar-se estimar. Obrir-se a l’amor i deixar que et coneguin i t’entenguin.
Autoestima
No cal admirar-se sempre, sinó deixar de viure contra tu.
Si has contestat més cops la resposta C
Et proposem els Relats Sanadors que parteixen de la manera com mires els altres, els vincles i el món que habites. Les teves respostes ens fan pensar que una part del que continua tornant al teu cap potser no és només el record del que has viscut, sinó les conclusions que aquella experiència ha deixat en la teva manera d’entendre la realitat. Què esperes dels altres, què et costa creure, què consideres segur, què has deixat de tolerar, de què et protegeixes, què dones per inevitable o quines coses has començat a mirar d’una determinada manera.
Aquests recorreguts et proposen posar també aquestes idees per escrit i mirar-les. No per convèncer-te que estàs equivocada ni perquè hagis de tornar a confiar, perdonar o veure les coses positivament, sinó perquè puguis distingir què has après, què has necessitat pensar per protegir-te, què continua tenint sentit per a tu i què vols revisar. Escriure pot ajudar-te a decidir quina part del que has après vols conservar i des de quin lloc vols continuar relacionant-te amb els altres i amb el món.
Contra el racisme estructural
Trenquem la mirada social que tenim dins. És absolutament injusta, impune i fa mal.
Necessites més ajuda per començar?
Demana una orientació gratuïta amb la Lolita Bosch i t’ajudarem a trobar el teu camí
